dimecres, 15 d’octubre del 2008

These boots weren't made for walkin', were made for dancin'

Florides de suor que suma des de dins, amerades d'alcohol que plou des de fora, esmunyides, chafigades, baquejades en erràtics itineraris del ritme, en girs i cabrioles. No obstant exuden l'aroma de la victòria, seran inhumades en olor de santedat i potser rebran la llaor de les multituts en la fornícula on Forlati vol venerar-les.

Estes chelsea boots van ser un regal enamorat i generosíssim per a celebrar la meua graduació. Senyor Llicenciat, keep on rockin'. Aquell any, en Lleida, també em vaig graduar en Rock'n'Roll, pero eixa és una atra història. Una penyora d'amor arribada en un moment crucial i en tan llarc recorregut és un objecte de poder, un nòdul de recorts. No només açò: com és d'esperar, calçar-me-les ha segut durant molts anys entrar en un estat d'ànim i, consegüentment, en un atre món. Han corregut carrers que no eren els de tots els dies, sino rònecs carrers en flames on s'albirava el perill imminent, on cada mirada apuntava carregada de desig i disparava seducció. L'aventura amenaçava en arrossegar-nos a un fosc asucac per a furtar-nos la roba i violar-nos. De tant en tant succeïa. Han dirigit les meues passes per pistes de ball i escenaris conquerits -un parell de guanyats en esforç i no audàcia-. També les dirigiren cap al nou amor, cap a l'amor vigent -ah, generoses!- i cap a pòdiums i gàbies de gogó. Utopies i ucronies, ser en rock'n'roll, flamejar el moment, ingressar en el mit. Ser el mit[1].

La puntera obri el camí i senyala horisons. El taló -les chicones ho sabeu bé- aporta apostura, anques empinades, músculs tensos. I encara més, si estes botes m'han acompanyat a lo llarc del meu camí cap a fer-me d'una puta volta home, també m'han ensenyat a ballar. Sí, com les sabatetes roges. Punta-taló, punta-taló, punta-taló... el quid de la qüestió residix en perdre l'equilibri i recuperar-lo, repetir este procés rítmicament, a poder ser al compàs de la música. Poc a poc anar depurant este moviment, creant modalitats i combinar-lo en les passes. Procurar no sacsar massa les caderes cap als costats i de tant en tant amollar una perillosa puntada a l'aire o suspendre la cuixa paralela a terra i deixar penjant la canella orada oscilant al ritme dels botets que pegues en l'atra cama. Oh yeah! acabe de desvelar la meua identitat ballaora, trobada a cavall de les chelsea boots. Prove vosté benvolgut lector, benvolguda lectora, mai és tart per a esdevindre rei de la pista. Oh velles i bones chelsea boots! El temps no vos ha respectat. Ya no sóu calcer, ara sóu monument i arquetip de les que vindran. ¡¡¡Vítol, Vítol!!!



[1]. El Funtastic i el seu antecessor, l'irrepetible Wild Weekend de Benidorm, són els festivals ideals per a sentir esta vertiginosa utopia i ucronia. Els festivals revivalistes en general, pero pense que estos dos especialment et trauen del món i del temps[1'] (¿on estem? En el Rock'n'Roll ¿quan som? En el Rock'n'Roll ¿Qui és tota esta gent? la gent del Rock'n'Roll) pel seu plantejament integral -ambientació, gogos, burlesque- i per la devoció i entrega del públic que trau les millors gales i, alhora, desbarra cosa fina, sense importar-los perdre actitut. Recorde la primera volta que vàrem entrar en el Casino de la Vila -ahí era el Wild Weekend-, acordàrem que acabàvem d'entrar en un còmic. A ma mare li dic que és la meua festa major i, igual com fea en el trage de pirata, em té la robeta arreplegada de la tintoreria familiar i el calcer llustrós.

[1']. En el segon Wild Weekend, les festes temàtiques n'eren tres, una per dia. Prehistòria i Antiguetat: 1965 AC; el futur: 2965 DC; El present: ¡Benvinguts a 1965!


(La foto de les senyoretes en la tualet és gentilea de Isa Barbarela. Podeu ullejar els seus books de Wild Weekend, Funtastics i saraus en general en http://www.rockandrollarmy.com/fotos/main.php/v/EnVivo/barbareladj/

17 comentaris:

morena ha dit...

Vaya vaya! si sus botas provocan todo eso, yo quiero unas!

Y así, entre usted y yo, el rey de la pista se siente uno con esas botas y algo más jajaja

Que me gusta su blog, que me ha encantado su post, me temo que en esta casa no cabe el aburrimiento.

Besos Desficium (de una bienhallada lectora)

Comtessa d´Angeville ha dit...

QUè mític el Wild Weekend... ai ai ai. Benidorm, Skombro City Death... i el meu primer i únic enamorament, Benidorm Rock City...

sap que no m' agrada de tots els festivals estos? Massa posse. I quan es monten concerts realment bons la gent no se meneja i tens les sales buides. A mi no me val això, no me val lo de traure la jaca de rocker pa lloir-la i després guardar-la a l'armari. Rock´n´roll no és això. Obviament que no ho dic per vosté sinò per molta de la gent present a estos saraos.


Rock´n´roll, hòstia!

Desficium Tremens ha dit...

Hei Babes!
Morena:
Només faltava que les convidara ací per a avorrir-les.
Comtessa:

A mi la pose m'agrada, molt. La considere una part de l'espectàcul que no sempre està present i que quan hi és, mola. De fet, és lo que intentava expressar en senyalar l'especifitat del WW, del Funtàstic i dels festivals retrofílics en general. I la diferència dels dos primers respecte a tots els atres és que la pose, o vola pels aires en qüestió de poques hores, o si es manté no entrebanca les relacions a pell i suor les amistats basades en estos encontres, que també molen, la convivència, tot això. Yo he disfrutat bona cosa socialisant-me en "l'escena". Suponc que era la penya rara que de nano em flipava i, de tant en tant -bo, prou a sovint- em mola eixercir i formar-ne part.
La veritat és que no estic gens d'acort en lo que em diu, Comtessa. Sugerix que la gent que va a estos festivals a lluir-se, després no va als cocerts de diari. Collons, si són els que els aguanten, si en el festival renoven la fe! Si són després els que els monten al seu poble per a expandir la bona nova! (quan no són els músics, que també).Vaja, yo ho veigc aixina.
Pero vaja,¿anava vosté als WW de Benidorm? quina gràcia. Yo tenia quimera de que la voria per Massanassa, mire lo que dic.
Bo, demà li penge la meua croniqueta del festival ací en els comentaris, encara que lo que vosté volia saber ya ho haurà averiguat.

SENYORES I PERSONAL EN GENERAL:
¿¿NINGÚ HA POGUT BAIXAR-SE EL DISC D'IMELDA MAY?? SI NO DIUEN RES, NO EN PENJARÉ CAP MÉS I SI HAN TINGUT ALGUN PROBLEMA, DIGUEN-M'HO I MIRARÁ DE RESOLDRE-HO.

Bona nit.

Desficium Tremens ha dit...

Rock'n'Roll, Hòstia!!

Morena: admire la meua inocència que no havia entés l'"algo màs". No es pense, no necessariament. Potser el cuiro ya anava impregnat de tants anys i em pujava pels peus en pla parche de nicotina. Yo que sé.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Els últims tres anys la meua no-assistència al Funtastic s´ha degut a la mateixa cosa, que té molt que vore amb Benidorm, l'amor i el WW tot junt... I me jugaria qualsevol cosa a que l'any que ve estarem igual i jo me tornaré a quedar sense Funtastic.

morena ha dit...

Líbreme, quien me haya de librar... de malpensar jajajaja

más besos

Forlati ha dit...

Quin tio més gran, este de les Chelsea, tú!

Forlati ha dit...

I quin orgull per a les Chelsea haver acaronat eixos peus, amos de pista; i quànt ha viajat! i quàntes habitacions de motel de carretera!

morena ha dit...

Comtessaaaaa, que ya se nos ha quedado bloqueado otra vez!.

Más, queremos más

Anònim ha dit...

El bloc morí amb les Chelsea?

Vent d Cabylia ha dit...

M'he atrevit a baixar el disc d'Imelda May, i dic "atrevir-se" perquè és un infern d'enllaç. Amb una connexió que sol baixar les coses a 900 kas reals per segon (no de ma casa, clar) ha tardat pràcticament una hora. S'enganxava, o ves tu a saber...

Ja li comentaré si continua vosté per ací o si quedem algun dia per "carpere" la "noctem". Salut!

morena ha dit...

Nos dejó con la miel en los labios, actualice Sr Tremens

Un beso

Desficium Tremens ha dit...

Ai, moltes gràcies per tanta espectació. En uns moments els penge una agenda que no estarà a l'altura.

morena ha dit...

ejem...

DeaD DoLL ha dit...

Me suenan esas botas...
pasaron algunos días en el maletero de mi coche...?

Desficium Tremens ha dit...

Nyieeeec!
¡¡¿¿Qui ve a destorbar la pau d'este nínchol de memòria??!!
Oh! Si és Na DeadDoll... Passe, passe i vetlarem junts una miqueta.
Respecte a la seua pregunta: no negaré ni afirmaré res. Em limitaré a saludar a la principal mentora de la meua graduació lleidatana.
Besades necrofíliques from the crypt!

Anònim ha dit...

Attica! Attica!

[url=http://www.facebook.com/pages/Abercrombie-Jackets/132361870158377]abercrombie jackets[/url]