[1] Domèstics potser estaria millor dit com es vorà.
[2] Una volta, vaig acompanyar a un companyó de classe fins a sa casa, perque quan m'enjugassava mai em cansava de charrar pels descosits. Este companyó, Javi Sánchez Mercado, era cosí de David Mercado i consigne esta dada prou idiota perque em maravellava i envejava que algú tinguera un cosí en la seua classe, ya que yo tenia la família en el poble o escampada pels barris de Ciutat. No era dels que més freqüentava de la colla. Trobe que era un chiquet menys protegit i conreat que yo, sos pares tenien una fruiteria, trea pijors notes i no li agradava llegir. Devia viure pel carrer Historiadora Sylvia Romeu , on està el Tendur. Per tant, vàrem baixar Manuel Candela cap a l’Avinguda d’Aragó, més enllà de Pobla de Farnals, vàrem creuar el carrer (¡!) i vàrem travessar per la Bodega Fila, AKA el Labrador per a acurtar camí, entrant per la porta de davant i eixint per la de darrere. Aixina, en un moment, em vaig desviar del camí de tornada a casa, escapant del meu radi d’acció habitual, vaig entrar en un lloc reservat als adults sense companyia de cap major, sense saludar, baix la mirada reprobatòria del taverner deixant-me clar que estàvem infringint una norma, vaig travessar-lo. Tantes emocions juntes m'han quedat gravades de forma indeleble en la memòria. Realment Javi Sánchez era un chicon del carrer, un rebel i un ser lliure. Un huckleberry finn d’Algirós.
Entrades
