En tots vosatres, Imelda May.
Una flor rara criada en Dublin, senyora dels escenaris i d'alguns dels meus deports i ensomis d'esta semana prefuntàstica. Una veu dolça, rotunda, salvage, enèrgica, optimista segons pertoque -l'etern femení eixe- acompanyada d'una banda crua i nua i sàbia. El seu disc Love Tattoo és un excitant cocktail de rockabilly, jazz, swing, r'n'b, algun toc d'exòtica... Qui coneix ya ho sap: alegria noctívaga, elegància vençuda, diversió atarantada, hedonisme desesperat i seducció delinqüent. O- yo qué sé- canya de la de quan els americans no havien chafat la lluna i els pares -els de la bandera en la lluna- tornaven de les barbacoes conduint en l'últim cubata a la mà.
Poden visitar els seus vídeos a youtube. També poden visitar els comentaris. Aixina qui se'n vaja de buit d'esta inauguració, serà perque voldrà.
Entrades
