Florides de suor que suma des de dins, amerades d'alcohol que plou des de fora, esmunyides, chafigades, baquejades en erràtics itineraris del ritme, en girs i cabrioles. No obstant exuden l'aroma de la victòria, seran inhumades en olor de santedat i potser rebran la llaor de les multituts en la fornícula on Forlati vol venerar-les.Estes chelsea boots van ser un regal enamorat i generosíssim per a celebrar la meua graduació. Senyor Llicenciat, keep on rockin'. Aquell any, en Lleida, també em vaig graduar en Rock'n'Roll, pero eixa és una atra història. Una penyora d'amor arribada en un moment crucial i en tan llarc recorregut és un objecte de poder, un nòdul de recorts. No només açò: com és d'esperar, calçar-me-les ha segut durant molts anys entrar en un estat d'ànim i, consegüentment, en un atre món. Han corregut carrers que no eren els de tots els dies, sino rònecs carrers en flames on s'albirava el perill imminent, on cada mirada apuntava carregada de desig i disparava seducció. L'aventura amenaçava en arrossegar-nos a un fosc asucac per a furtar-nos la roba i violar-nos. De tant en tant succeïa. Han dirigit les meues passes per pistes de ball i escenaris conquerits -un parell de guanyats en esforç i no audàcia-. També les dirigiren cap al nou amor, cap a l'amor vigent -ah, generoses!- i cap a pòdiums i gàbies de gogó. Utopies i ucronies, ser en rock'n'roll, flamejar el moment, ingressar en el mit. Ser el mit[1].
La puntera obri el camí i senyala horisons. El taló -les chicones ho sabeu bé- aporta apostura, anques empinades, músculs tensos. I encara més, si estes botes m'han acompanyat a lo llarc del meu camí cap a fer-me d'una puta volta home, també m'han ensenyat a ballar. Sí, com les sabatetes roges. Punta-taló, punta-taló, punta-taló... el quid de la qüestió residix en perdre l'equilibri i recuperar-lo, repetir este procés rítmicament, a poder ser al compàs de la música. Poc a poc anar depurant este moviment, creant modalitats i combinar-lo en les passes. Procurar no sacsar massa les caderes cap als costats i de tant en tant amollar una perillosa puntada a l'aire o suspendre la cuixa paralela a terra i deixar penjant la canella orada oscilant al ritme dels botets que pegues en l'atra cama. Oh yeah! acabe de desvelar la meua identitat ballaora, trobada a cavall de les chelsea boots. Prove vosté benvolgut lector, benvolguda lectora, mai és tart per a esdevindre rei de la pista. Oh velles i bones chelsea boots! El temps no vos ha respectat. Ya no sóu calcer, ara sóu monument i arquetip de les que vindran. ¡¡¡Vítol, Vítol!!!
[1]. El Funtastic i el seu antecessor, l'irrepetible Wild Weekend de Benidorm, són els festivals ideals per a sentir esta vertiginosa utopia i ucronia. Els festivals revivalistes en general, pero pense que estos dos especialment et trauen del món i del temps[1'] (¿on estem? En el Rock'n'Roll ¿quan som? En el Rock'n'Roll ¿Qui és tota esta gent? la gent del Rock'n'Roll) pel seu plantejament integral -ambientació, gogos, burlesque- i per la devoció i entrega del públic que trau les millors gales i, alhora, desbarra cosa fina, sense importar-los perdre actitut. Recorde la primera volta que vàrem entrar en el Casino de la Vila -ahí era el Wild Weekend-, acordàrem que acabàvem d'entrar en un còmic. A ma mare li dic que és la meua festa major i, igual com fea en el trage de pirata, em té la robeta arreplegada de la tintoreria familiar i el calcer llustrós.
[1']. En el segon Wild Weekend, les festes temàtiques n'eren tres, una per dia. Prehistòria i Antiguetat: 1965 AC; el futur: 2965 DC; El present: ¡Benvinguts a 1965!
(La foto de les senyoretes en la tualet és gentilea de Isa Barbarela. Podeu ullejar els seus books de Wild Weekend, Funtastics i saraus en general en http://www.rockandrollarmy.com/fotos/main.php/v/EnVivo/barbareladj/
Entrades
